RAIXA, UNA EXCURCIÓ MOLT SORPRENDENT!

RAIXA I ORIENT, UNA EXCURCIÓ MOLT SORPRENDENT!

 Els alumnes de 3er i 4rt de Divercificació vàrem anar a visitar Raixa que esta situat a Bunyola, era una activitat amb la finalitat de veure l'antiga casa, com eren els jardins antics i les cases dels senyors i l'antiga estructura.

Possesió Raixa.

Escut.

En primer lloc vàrem passar per un pont de fusta molt bonic fins arribar a una entrada que havia alguns arbres i bancs, i vàrem berenar, tot seguit va venir en Toni, que va fer de guía, ens va explicar algunes coses, com l'història de Raixa...

Pont de fusta.

...La fama de Raixa es va fomentar al llarg del segle XIX a través dels viatgers il·lustres que van recórrer Mallorca i visitar, van descriure i van elogiar la finca. Al segle següent es va convertir en un dels paratges preferits de poetes i artistes que la van fer protagonista de la seva inspiració i van contribuir a la divulgació de la seva bellesa en nombroses imatges i escrits.

L'any 1993 Raixa va ser declarada Bé d'Interès Cultural pel seu alt valor històric i artístic. La defensa d'aquest valor, unit a l'interès paisatgístic i etnològic que atresora Raixa, van motivar la seva adquisició l'any 2002 per part de la Fundació Parcs Nacionals (dos terços) i el Consell de Mallorca (un terç). L'any 2006 es produeix la fusió per absorció de la Fundació Parcs Nacionals per la Fundació Biodiversitat, actualment integrada en el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

            



LA CASA DELS SENYORS

   -DEPENDÈNCIES PRINCIPALS: La cuina de aquell temps era de llenya, no era massa gran i també tenia una finestra per on podies veure com feien l'oli.
El menjador tenia una porta on el cuiner deixava el menjar, tocava la porta per avisar als criats per que poguesin servir el menjar als senyors.

Cuina de llenya.

Cuina de llenya.

Fregader.

Grifó.

   -CAMBRES: Les habitacions eren luxoses, és notava també que eren antigues, l'habitació dels senyors tenia la paret d'una tela, com de terciopèl vermell, tenien bastantes cambres, no eren massa grans però el suficient per poder estar-hi.També hi havia la sala menjador on hi havia una taula suficient per tota una familia.

Després hi havia una sala on hi havia una taula amb èstris per escriure, pentinar-se i moltes altres coses més, aquesta sala també tenia una ximeneia, bàsicament era una sala per estar agust i poder fer coses, com escriure, llegir...

Sepillo i mirall.

Ventall, capells...

Llibre per llegir.

Xemenèia.

 
 -MOBILIARI: Tots els mobles que vàrem veure eren típics de l'època. El mobiliari més important eren els llits amb cobricel, l'escalfador, banyeres de peu, utencilis de test i fusta, greixoneres...

Taula per llegir.

Escriptori.

Calaix.

Greixoneres.

Taula per menjar.

 -DECORACIÓ: A l'habitació, a les portes adalt de tot hi havia dibuixos ben fets i decoració amb dibuixos d'angels i figures mitològiques, la paret de terciopèl duia estempats de color vermell.

Pared de terciopel.

Quadre.

Quadre.

 -IL·LUMINACIÓ: La il.luminació no és que poguem dir molt, ja que la casa ha estat reformada per ser un museu però així i tot no era molt il.luminada, tenia finestres tan grans que és pot il.luminar per la llum del sol.

Finestra.

Finestra.

Làmpara.

-EINES/ESTRIS D'ÚS QUOTIDIÀ: Vàrem veure la cuina, hi havia bastantes greixoneres, la cuina funcionava amb foc per dedins, i cuinaven amb el caliu.
El peu de ribella, que s'utilitzava per rentarse la cara.
Damunt la taula de la cuina hi havia els èstris per poder menjar i també havia la vaixella

Orinal.

Vaixella.

Vaixella.

Greixoneres.

Peu de ribella.

Vàrem visitar els jardins, sincerament ens va encantar, ens passariem hores i hores allà defora contemplant aquell paissatge tan bonic, sobretot quan vàrem veure l'escala tan llarga que es veia l'estatua d'Apolo.

Jardins.

Jardins.

Pati.

Pati.

Rellotge de sol.

Pou.

Escut.

Escales.

Apolo.

Vàrem veure el safreig més gran de tot Mallorca.

Safreig. 

Safreig.

Jardí.

Quan anàvem cap a Orient va sorgir un imprevist, l'autobús és va ficar per un carrer massa estret i adamés havia un camió i ens vàm quedar allà i mentres estavem dins l'autobús escoltant música i xerrant vàrem sentir un renou molt fort, ( n'Adrià estava devora es vidre i va pegar un bot des susto) ens vàrem asustar molt, el vidre es va rompre amb mil trossos i vàrem haver de sortir i esperar a la plaça dues hores fins que arribés un altre autobús i per fi a les 16:30 varem arribar a casa nostra.

Finestra rompuda.

Sincerament va ser una anècdota per contar i una experiència interesant.

Mireia Jacinto, Sylwia Pas i Jessica Tejero.