RAIXA
El pasat dijous varem visitar la posseció de Raixa, varem pertir a les nou del matí i varem tornar a l'institut a les cuatre i mitge per un accident amb l' autobus.
La façana i els jardins.
Cuant varem arribar a Raixa, varem entrar per la porta principal on hi havia un escut de l'antic propietari i una estatua seva de bronse envoltada amb tres arbosers i arribarem a la clastra.
La clastre es un pati interior que estava fet de mares i empedrat amb un pou enmig i un lledroner.
Aferrat a la paret hi havia un rellotge de sol.
A la façana hi havia un gran balcó amb grans arcs i dues torres als costats.
A la façana hi havia un gran balcó amb grans arcs i dues torres als costats.
A l'exterior hi havia una escala que es per on anaven les persones i els deus per les escales verdes dels costats. Al final de l'escala hi havia una estatua d'Apolo.
Jardins
En el segle XVIII Raixa ja contava amb espais ajerdinats. Es pot afirmar que els famosos jardins de Raixa són una creació del segle XIX i es varen construir en tres fases.
La primera, es va construir el gran estanc, els jardins d'Apolo i els jerdins inmediats de la façana sur de las cases.
Posteriorment es va fer la planificació de la zona més elevada anomenada "sa Muntanyeta" amb la colocació de falses ruines i arquitectures pintoresques molt típiques dels jardins romànics.
En una tercera fase, es va construir un nou accés a la finca i es varen ampliar els jardins superiors.
Els jardins estan formats per el passeig de l'entrada i la terrassa "belvedere" que s'exten per la façana de l'entrada a l'edifici.
Els jardins superiors, al nord de l'edifici principal, el turó integra els jardins superiors.
Seguint el camí que passava per les ruines, varem arribar al gran safarets. Aquell safarets era inmens ja que feia mes de 80 metres i aquella aigua s'utilitzava per regar els jardins i per moure el molí de farina.
Joan Simó
Sergi Aguilar
Carlos Alberto Ulloa
En el segle XVIII Raixa ja contava amb espais ajerdinats. Es pot afirmar que els famosos jardins de Raixa són una creació del segle XIX i es varen construir en tres fases.
La primera, es va construir el gran estanc, els jardins d'Apolo i els jerdins inmediats de la façana sur de las cases.
Posteriorment es va fer la planificació de la zona més elevada anomenada "sa Muntanyeta" amb la colocació de falses ruines i arquitectures pintoresques molt típiques dels jardins romànics.
En una tercera fase, es va construir un nou accés a la finca i es varen ampliar els jardins superiors.
Els jardins estan formats per el passeig de l'entrada i la terrassa "belvedere" que s'exten per la façana de l'entrada a l'edifici.
Els jardins superiors, al nord de l'edifici principal, el turó integra els jardins superiors.
Seguint el camí que passava per les ruines, varem arribar al gran safarets. Aquell safarets era inmens ja que feia mes de 80 metres i aquella aigua s'utilitzava per regar els jardins i per moure el molí de farina.
Al final de la visita per Raixa haviemde anar al poble d'Orient pero hi va haver un petit accident amb l'autobus i no hi vam poder anar.
Joan Simó
Sergi Aguilar
Carlos Alberto Ulloa
Heu sabut equilibrar la informació vostra amb la que heu tengut accés. Hi trob a faltar més imatges significatives de la sortida i és una llàstima perquè apujarien la nota.
ResponEliminaNota:7