dilluns, 15 de juny del 2015

La posesio de Raixa

              El dia 20 de Novembre , els alumnes de 3r i 4t de diversificació vam anar a visitar Raixa , Casa de Nobles en la antiguitat.
 
 
Posesio de raixa

 
Vam començar la visita per el camí de la entrada que era per allà per on solien entrar abans tots aquells que volien entrar dins la posseció. Allà hi havia diversos arbres des de un plataner fins a un magraner.
També damunt la porta vàrem poder apreciar l’escut dels antics amos de la posseció que estava adornat amb una àguila que li va ser otorgada després de la guerra de la successió per el rei. 

L' escut de la antiga familia
 
Tot seguit vam entra dins el pati allà podíem apreciar un rellotge solar. Hi havia varies portes on, que gracies a elles, podies accedir a la bodega on guardaven l’oli o a una petita capella que van manda construir.
 
Jardí
Quan vam entrà dins la posseció vam poder veure que no hi havia molts de mobles de la època ja que els antics propietaris se les havien emportat tot. De les poques coses que conservaven hi havia un antiga cuina.
cuina
En les altres sales eren emprades per que la gent sapiguès quines roques hi ha en les IllesBalears i de quin temps es remonta de la seva creació. 
I també hi havia la sala on s’explicava com es fan els murs que san fet servint la tècnica de la pedra en sec. 
Llavors vam anar a veure el despatx i la habitació del bisbe que era el germà de   l'antic propietari de la posaeció i que va ser ell qui va mandar fer el jardí principal quan estava a Roma. 
 
Llavors de alló vam sortir fora a veure l’escala on se havien filmat pel·lícules i que a dalt de tot estava la estàtua del deu Apol·lo. Llavors vam anar cap el safareig i de camí vam veure a l’estàtua del Deu Neptú però estava en mal estat per culpa del temps i el jardí romàntic.

Entre el Cel i la Terra



 
 Dijous día 22 de Maig  ens van dur als alumnes de 3r in4r de diversificació de excursió a Valldemosa , a coneixer un pco millor la historia transcurrida de Lluís Salvador d' Austria , i la se va petita relación amb Ramón Llull.
 
 

 
La imatge es la ruta que va fer Ramón Llull

 
Llevors ens van presentar a Joan Carles Palo , el cual seria el nostre guia .
 
Vam començar vegent la ostelleria de mado Pilla , la cual a continuació vos posare una imatge.





Ca madò Pilla

 
Vam seguir seguir pujant , fins que arribar al mirador dels tudons . Del cual es podien contemplar les cases de Miramar , la Foredada i uns cuants petits miradors al costat de les cases.
 
 
 
 
Mrador dels Tudons
 
 
 
 
Llevors , Joan Carles ens va dirigir cap a la cova de Ramon Llull , on ell meditava .
 
 
 
Cova de Ramon Llul
 
 
En sortirvde la cova , ens van deixar berenar , cuan vam haver acabatbde baranar vam baixar un altre pic cap a l hostegeria , que allà ens van dur a un mirador molt bonic però per llàstima no en tinc cap imatge.

diumenge, 14 de juny del 2015

raixa

POSSESSIÓ MALLORQUINA VISITAM RAIXA

El 20 novembre 2014 els de 4t de diversificació costat dels de 3r vam anar a visitar a Raixa. sortirem  de l'escola a les 8:30 en autocar. dependències principals:cuina,saló,menjador,bany,altres... Quant va acabar la visita vam anar a orient per acabar la excursió però quant arribarem a Bunyola l'autocar quan volia voltar va tocar amb el vidre de l'autocar contra un retrovisor  i es va rompre el vidre. Vam haver d'esperar fins les 4 perquè un altre autocar ens vingués a buscar.
 
 

Raixa es troba en una Alquería de la qual tan sols en queda el topònim. 
 
El 1982 s'hi filmaren algunes escenes de la pel·lícula Bearn de Jaime Chavarri.

dia a sineu

Dimecres 22 d'octubre vàrem anarem  a Sineu

 partir a les 8:30h i vàrem arribar a les 13:40h.




Tot seguit vàrem anar a veure na Joana,que venia estris i altres coses pel camp i la casa, com la pala de forn, unes culleres llargues  per recollir les figues de moro.



Després vam anar a veure n'Amador Camps, que molía farina i ens va ensenyar el seu funcionament :







 Després vàrem anar a berenar de prima. Va ser ben booooooona.


 

dijous, 11 de juny del 2015

Entre el cel i la terra


 ENTRE EL CEL I LA TERRA

 El passat dijous 21 de maig els al·lumnes de 3r i 4t d'ESO vam anar d'excurció a Valldemossa a visitar les terres de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana.



L'Arxiduc va nèixer a Florència, dia 4 d'agost del 1847. Va visitar Eivissa i Formentera per primera vegada a l'estiu de 1867, als vint anys, abans d'establir-se a Mallorca al 1872. És molt conegut a Mallorca per les temporades que va passar a l'illa on va escriure diversos llibres d'investigació sobre temes de les Illes Balears (etnografia, història, cultura) i també alguns escrits artístics. El 1887 conegué a Catalina Homar, a la que diuen que va ser la seva estimada però no es varen arribar a casar, tot i això la va convertir encarregada de la seva propietat s'Estaca entre altres. Es va involucrar plenament en la vida de l'illa a partir dle moment quan  comprà la seva primera finca a l'illa, la finca de Miramar, a Valldemossa. Va expresar una gran estima a l'illa, que esdevingué com a segora pàtria.

El recorregut va començar per la llegida de diverses cites que va fer l'arxiduc com per exemple: "no hi ha llibre més instructiu, ni d'estampes més hermoses com la sencilla observació de la naturalesa. Desarmosa creació de Deu". 

El primer mirador que vam anar va ser al mirador dels tudons.




Durant la caminata ens vam trobar un coll de caçador.


El guia ens va dir que si ens passetjavem per la Serra trobariem molts de colls de caçadors. És com una trona reial; comença en forma de torreta, amb una escalonada i el caçador es seia a una altura alta per tenir una visió millor.

Seguidament varem anar a la cova de Ramon Llull. L'any 1276 va anar a Valldemossa, va anar a la cova a escriure, pensar, a estar tot sol. 

Quan varem sortir, passàrem pel bosc de les hermites velles. Desde un punt de vista hermític es diu el desert de la Trinitat. Hermita ve de herm, que significa inòspid, per lo tant els hermitans el que volien era un lloc allunyat i tranquil i retrobar-se amb Deu, d'aquí ve el nom de desert de la Trinitat. 


Després varem visitar la fonda de calç


Estavem cansat de caminar, així que el guia en va dur a un racó on hi havia bancs de pedre on més enllà dels arbres només es veia la mar. Ens va explicar que l'idea de l'Arxiduc era contruir-ho per a que els visitants que anaven a fer rutes descansessin. Es diu el mirador del pla de s'ollatge, la disposició dels bancs de pedre tenien una forma elíptica.


El següent lloc on vam anar va ser el 2n recinte de les hermites velles, perque era els que primer ens venia de pas. Aquesta va ser construida al s.XVII l'any 1646 aproximadament, Joan de la Concepció Mir i Vallés, que era hermità, i havia prés els hàbits al Castell d'Alaró, va decidir fundar la seva congregació que és el 2n recinte. Però va durar poc perque es varen prendre la molèstia d'aixecar tota una pared, de fer la capella, etc. perque poc temps despés van fer una altra hermita.

                                        1r recinte (s.XVI)
 
Després de caminar un poc més ens vam aturar a un altre mirador que es diu el mirador del puig d'es verger on vam aprofitar per fer-nos fotos de tot el grup.



I per donar per finalitzada l'excurció, vam entrar a uns apartaments on hi ha un altre mirador, on es pot veure una mar sense fi i la foradada desde una altra perspectiva diferent a la del mirador dels turons.

 

































diumenge, 7 de juny del 2015

Entre el cel i la terra




Dia 21 de maig els de tercer i quart de diver vam anar d'excurció a  Valldemossa.

Itinerari
Varem arribar per devers les 10 del matí a davant Ca Madò Pilla on ens esperava el guia que nomía Joan Carles Palos.

Joan Carles Palos (guia)

Ca Madò Pilla

En va explicar Ca Madò Pilla era un alberg per poder visitar les maravelles que a l'arxiduc (Lluis Salvador d'Austria) li agradaven. 

Varem pujar la muntanya i hi havia un bosc dens amb moltes alzines.

Alzina

Després varem anar al mirador dels Tudons. Es tracta d'una torre massissa, de forma troncocònica, de 2,70 m d'alçada, i de 3,20 m de diàmetre interior. L'escala d'accés és exterior i té caràcter monumental, fa 5 m de llarg i 2,80 m d'ample.

Mirador dels Tudons.
Vistes del mirador de Tudons.

Despès varem anar a la cova de'n Ramon LLul on ell resava. 

Cova

cova de Ramon Llull

Inscipcions de les parets de la cova

inscripcions de les parets de la cova

Seguit vam passar per el coll del caçador.

coll del caçador.

Al acabar de berenar varem veure el forn de calç.

Forn de calç

Forn de calç

I per acabar vam anar al mirador del ullarstre i després al Puig de Verge.

Mirador del ullastre
Puig del verge

Puig del verge

Puig del verge

Puig del verge

Divendres dia 19 els alumnes de 4rt i 3er de divercificació ferem un taller de cuina, on varem cuinar coca de torró i amargos.
cada grup tenia el seu bol i els seus ingredients i es posaven a fer les mescles aixi com les professores anaven diguent. En Josep i jo ens varem dedicar a triturar tota la ametlla a mà, be amb una maquina paescuda a la que es fa la sobrassada.



                                                            AMARGOS


PER FER-LOS NECESSITAM:
RECEPTA:
-Dos blancs d'ou
-210grams de sucre
-300grams d'ametlla picada
-Mitja llimona rallada
-Amb tot aixo o mesclarem tot fins fer una massa i a continuació farem bolletes.

ELABORACIÓ: Primer de tot posam dins un bol 200g de sucre,despres posarem el blanc de l'ou que ja el tindrem separat del vermell i ho remanarem. A continuació afegim 1/2 llimona ratllada i un poc de canyella perque doni mes bon gustet.
Despres afegirem els 300g de ametlla picada que tenim i mesclarem els ingredients.
A continuació farem bolletes a partir de la pasta que ens a sortit i en tenir-les les enfornarem a uns 170º durant 20 min.
                                                                 amargos



                                                    COQUES DE TORRÓ

RECEPTA:
-400 grams de sucre
-1/2kg d'ametlla crua
-Suc de taronja
-Ralladures de taronja i de llimona
-Un poc de canyella
-Neules

ELABORACIÓ:Mesclarem tots els ingredients que tenim, que son:sucre,l'ametlla,suc de taronja,canyella i la ralladura de taronja, tot aixo o farem dins un bol.
A continuació mesclarem fins que es faci una pasta mitjanament sòlida.
Agafarem una neula,escamparem la pasta per damun, i despres la taparem amb una altre neula.
Lo únic que queda ès menjar-nos-la.


dijous, 4 de juny del 2015

ARCHIDUQUE LUÍS SALVADOR I LAS BALEARES



ARCHIDUQUE LUIS SALVADOR








BIOGRAFIA


El 4 de agosto de 1847 nace en el Palazzo Pitti de Florencia, antigua capital del Gran Ducado de Toscana, Su Alteza Imperial y Real el Serenísimo Señor LEra el noveno de los hijos de Leopoldo II, Gran Duque de Toscana (Leopoldo de la casa Habsburgo-Lorena, y último Gran Duque de Toscana de facto), y de su segunda esposa María Antonieta Borbón Dos Sicilias.

El 27 de abril de 1859, la familia tuvo que dejar su querida Toscana y refugiarse en territorio controlado por el Imperio Austro-Húngaro. Atrás quedaban para siempre las vivencias y el bagaje cultural que su madre le había inculcado. Cuando fueron suprimidos los servicios de carácter civil de los Archiduques, en 1876 fijó su residencia en el “Palazzo Zindis” de Muggia próxima a la ciudad de Trieste.

Su amor a la naturaleza y al paisaje, el estudio de los lugares que visitó y a él queridos, nos han dejado un legado imperecedero: sin lugar a dudas podemos definirlo como el precursor de los actuales “trotamundos”. Los hechos históricos, nos permiten afirmar que el Archiduque Luis Salvador fue el precursor del turismo en las Islas Baleares, por haber invitado reiteradamente las personalidades más relevantes del momento…

ARCHIDUQUE EN MALLORCA

Llegó por primera vez en las Baleares en el verano de 1867: Primero Ibiza (11 de agosto). Posteriormente Formentera. A principio de septiembre de 1867 se trasladó a Mallorca. El 12 de octubre de 1867, se embarcó en el barco “Mahonés”, para conocer y recorrer la isla de Menorca.
Las observaciones sobre la lengua, la fauna y flora, la geología, completan la información recogida en dos tomos que formaran parte integrante del Die Balearen. Fueron editados en la ciudad de Leipzig en 1890 y 1891.

Su amor por la cultura y las artes, hizo de él un auténtico mecenas y se ofrecía presto a donar ayudas, tanto económica como materialmente, a científicos y artistas que conoció, sin las que muchos estudios e investigaciones no hubieran podido llevarse a cabo.
El Archiduque Luis Salvador de Austria llegó por primera vez a Mallorca en 1867 viajando de incógnito bajo el nombre de conde de Neudorf. La naturaleza de la isla, la inmensidad del mar y la sierra de Tramuntana le sedujeron. Por ello, durante el último tercio del siglo XIX adquirió un gran número de fincas mallorquinas, algunas de las cuáles han sido declaradas Bienes de Interés Cultural.

Su primera adquisición fue la posesión de Miramar en Valldemossa en 1872. En aquella época los límites de la finca llegaban hasta la cumbre del Teix y, siguiendo la costa hacia el Este, hasta Son Marroig en Deià e incluía el Monasterio de Miramar, fundado en 1276 por Jaume II a petición de Ramon Llull, para acoger un colegio de misioneros dedicado a la enseñanza del árabe y otras lenguas orientales.
Miramar se convirtió en el centro de todas sus posesiones y allí recibía a todas sus visitas que se sintieron atraidas por la belleza del paisaje y que se pueden considerar como los primeros turistas de Mallorca: el pintor y escritor francés Gastón Vuillier; los prehistoriadores Bartoli y Cartailhac; el naturalista español Odón de Buen; el botánico y rector de la Universidad de Ginebra Roberto H. Chorat; la escritora Margarita D’Este; los poetas Rubén Darío y Jacinto Verdaguer … Y su gran amiga Sissi. La emperatriz de Austria compartía con su primo el Archiduque su amor por la naturaleza y por la isla y sus visitas y estancias en la misma eran habituales.
En la actualidad Miramar acoge un museo donde se encuentran algunos objetos, documentos y obras de arte relacionadas con los mundos que vivieron Llull y el Archiduque. Se puede visitar la posesión con su antigua ‘tafona’ (molino de aceite), el jardín y el claustro que el Archiduque hizo reconstruir a partir de unos arcos góticos del siglo XIII, la biblioteca, el salón de actos, la Torre del Moro, el mirador con espléndidas vistas al mar, la capilla…



Son Marroig en el término de Deià es otra de las propiedades que el Archiduque compró y reformó la antigua casa conservando la torre fortificada del siglo XVI y realizando ampliaciones de estilo italiano. También edificó en un extremo del jardín un pequeño templo neoclásico de mármol de Carrara, desde donde se domina la punta de Sa Foradada y en días muy claros se puede llegar a ver la isla de Sa Dragonera.
Actualmente Son Marroig acoge el Museo Arxiduc Lluís Salvador que exhibe objetos y recuerdos del Archiduque, una colección de cerámica y una de pintura mallorquina del siglo XIX. Desde 1978 se celebra allí el Festival Internacional de Deià dedicado a la música de cámara. La posesión puede visitarse de lunes a sábado y, pidiendo permiso, también se puede recorrer el camino de aproximadamente 3,5 km que conduce hasta Sa Foradada.
La casa de campo de S'Estaca, en los alrededores de Valldemossa, fue en tiempos la residencia que el Archiduque compartió con Catalina Homar, la administradora oficial de sus bienes. El propietario actual de esta finca de arquitectura morisca es el actor Michael Douglas y su exmujer Diandra.
S’ Arxiduc, como se le conoce popularmente, siempre tuvo una gran voluntad de integración en la sociedad mallorquina e incluso aprendió catalán. En 1877, como agradecimiento a su labor de divulgación, fue distinguido con el título de ciudadano honorario de la ciudad de Palma, que, más tarde, en 1910, se hizo extensivo a toda la isla de Mallorca.

DIE BALEAREN

Sin duda escribir la obra que Die Balearen (1869-1891) va a ser considerado el hito que marca el vínculo entre el archiduque y las Islas Baleares. Gracias a este estudio del archipiélago Balear tendrá su primera descripción científica a nivel internacional. Contrariamente a lo que puedas pensar la mayoría de las personas, el primer volumen de Die Balearen ' se dedica a Ibiza y Formentera. Este es el caso, como resultado de la primera vez que m. Lluís Salvador visitó las Islas Baleares quedó en las Islas Baleares. En 1867 el Archiduque sabe Francisco Manuel de los Herreros, persona de gran cultura y director de la Institut Balear, que será clave para continuar con la investigación al Mallorca de la Die Balearen. Herreros liderará la coordinación de varios colaboradores aportando datos a Louis Salvador podría crear esta obra maestra. Además, entre 1886 y 1890 corregida y había ampliada de la primera edición en Español de la obra. Es justo decir que todo el programa, que cubre la investigación de Die Balearen fue guiado por el cuestionario, llamado Tabulae Ludoviciane, el Archiduque había publicado en 1869. "Die que Balearen es se puede decir que es una descripción de las Islas Baleares como estaban en la segunda mitad del siglo XIX. Este trabajo nos muestra la geografía de las islas y de esto se muestra como geología, fauna, vegetación y clima tienen cada campo y presenta entonces cuáles son los pueblos de cada isla, aduanas, agricultura, tradiciones, literatura. En este camino, que hace que el Archiduque es describir y dibujar los detalles de pequeñas entidades territoriales, donde se hacen las relaciones sociales presentes.

Una vuelta, lo que hace con las Islas Baleares, como lo hizo antes con otros lugares similares en el Mediterráneo, es poner una pieza, para tener una idea de las características que se da en la referencia de esta sección. Como configuración de comerciante de Profrofesor Trias buscaria para la idea antropológica de "círculos culturales; principio que predominaba en aquel momento dentro de la perspectiva de la antropología alemana". Debe decirse que la primera edición original se publicó en alemán (1869-1891) y estaba compuesta por 9 volúmenes. Este año, ellos sólo 100 ejemplares, que no se pondrá a la venta. Deseo del Archiduque que sus ejemplares fueron distribuidos gratuitamente entre los colaboradores que han participado en la preparación de la obra y entre sus amigos personales. En 1897 tuvo una edición reducida en tres volúmenes, que aparecieron bajo el título Die Balearen geschildert en verruga und Bild. Esto se hace con el fin de responder a la gran demanda que tuvo la edición original, especialmente en Mallorca, debido, por un lado, que la falta de distribución comercial y el reducido número de ejemplares publicados.





Más tarde, Santiago Palacio comenzó la traducción al español, que sólo publicó volúmenes I y II. Palacio era entonces el vicecónsul de España en Berlín. Esta edición en español fue corregida y aumentada por el mismo Francisco Manuel de los Herreros. Los años 50 del siglo XX, publicó una traducción al Español de la obra, que fue realizada por Josep Sureda y Blanes; en este caso, se realiza en doce libros con el título correspondiente. Entre 1980 y 1991 hizo una nueva edición de la traducción en Español de la obra completa de la primera edición original en alemán. En este caso, la traducción fue realizada por los hermanos Carlos y Bárbara Sánchez-Rodrigo. Esta nueva traducción fue publicada por la Caixa Banco de ahorros en las Islas Baleares, "Sa Nostra" e incorporó un décimo volumen de índices, que carecía de la obra; Así es que hecha los índices: tema, nombre y Placenames. Por último, debe decirse que el grupo Serra y había editado la primera versión en catalán de la totalidad de la obra.

CAMILA ABRIL ZACARIAS 4V




             ENTRE EL CEL I LA TERRA 

-El dijous 21,varem anar a Valldemosa a fer una excursió guiada que  es diu entre el cel i la terra, a la excursió varem anar els alumnes de 3r i 4t de diversificació. El guía es nomia Joan Carles Palos. 
    Primer ens va explicar per a que servia la torre de la foto d'abaix. Servia com a torre de vigilancia per defensar-se o avisar de l'arrivada  dels pirates.



Despres ens varem aturar devant d'una barrera que era on començava el cami de la excursio, on ens va explicar moltes coses entre elles un poc sobre la vida de l'arxiduc d'Austria. I sobre la historia de Ca Mado Pill, avans era un alberg on es podía pasar tres dies, i era gratuit, a mes a mes els donaven, pa ,olives, vi, i llannçols nets.

El següent lloc on varem anar va ser al mirador del tudons, desde aquell mirador es podía veura sa Foredada, i l'horitzó de la mar de Mallorca. 

         
Despres d'una breu explicacio i de les fotografíes varem seguir amb el cami. Per el cami ens varem trovar amb una cosa que mai aviem vist, en Joan Carles ens va dir que es deia coi de caçador. Es on els casadors es seuen a esperar a les preses.
Despres d'aixo varem anar a la cova on va pelegrinar Ramon Llull, es diu Miramar, aquí deix un poc sobre la seva historia:(Palma de Mallorca, 1235-1315) Filòsof i escriptor català. Fill d'un barceloní emigrat a Mallorca poc abans que ell naixés, Llull va estar des de molt jove relacionat amb els ambients cortesans. Durant la seva joventut va ser senescal de l'hereu del regne, l'infant don Jaume, i fins a complir la trentena va portar una vida dissoluta i exempta de preocupacions, malgrat la seva matrimoni amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills; en aquesta època es va dedicar a escriure poesia de tall trobadoresc.
Als trenta-dos anys, se li va aparèixer el mateix Jesucrist. La seva interpretació dels fets va ser decisiva per la seva carrera posterior: Crist li demanava que abandonés la mundanitat i es posés al seu servei.Ramon Llull va fundar l'escola de misioners.
Pel cami ens varem topar amb un forn de calç, els forns de calç eran un des fons q mes empraba a la tramuntana, els oficis que es duia a terma dagut aquets forns son: carboners (industria del carbo), industria del calç, i nevaters (industries del gel). la calç s'empraba per moltes coses, com per medicines, per blanquinar les cases, etc.



 Despres varem seguir amb la ruta i varem anar fins un altra mirador que es diu, Pla de S'ullastre, on varem seure una estona mentres ens explicaba que aquell mirador no te ni avia tingut mai la funsio de un mirador  sino mes be era un lloc on els visitants o excursionistes es podien aturar a descansar un poc per seguir amb la visita.


Durant tot el cami ens varem trobar alzines, arboceres, i qualque pi.



 I tambe varem veure cabres.

 Segint el cami varem arribar a les ermites velles, on varem poder veure el que quedaba d'elles.


Despres de la visita a les ermites velles anarem a el Puig des Verge alla ens varem aturar una estona per descansar i ens varem fer unes fotos de grup, aseguts a les escales.






Despres de fer tot aquest recorregut varem anar cap a s'hostageria on ens varem aturar un moment i varem anar al mirador que hi ha alla.